Característiques : Pi blanc. Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Època de floració : Març. Abril. Maig.

Características :Pi carrasco o de Alepo. Tiene la corteza blanquecina a diferencia de Pinus pinea que la tiene rojiza, y las hojas cortas y estrechas (hasta un milímetro) en comparación con las otras especies de pinos que podemos encontrar sembrados. Época de floración : Marzo. Abril. Mayo.

Característiques : Arbre del pi. Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguereta. Es tracta d'un arbust caducifoli d'hivern, cosa que el diferencia notablement del llentiscle, d'altre banda també el diferenciarem per les fulles bastant més grans i perquè tenen un folíol terminal (imparipinnades), en lloc de estar tots per parells (paripinnades).

Características : Cornicabra. Terebinto. Se trata de un arbusto caducifolio de invierno, cosa que lo diferencia notablemente del lentisco, por otro lado también lo diferenciamos por las hojas bastante más grandes y porque tienen un folíolo terminal (imparipinnadas), en lugar de estar todos por parejas (paripinnadas).

Característiques : Roure de fulla petita. Roure valencià. Arbre de fins a 15 m d'alçada, de capçada ampla i escorça fissurada. Les fulles són ± coriàcies i rígides, amb lòbuls aguts i poc profunds; l'anvers és d'un verd clar i el revers és més clar encara (ja que té uns pèls asteriformes curts). Presenta marcescència, és a dir, les fulles seques no cauen i romanen a l'arbre durant l'hivern. Les flors són unisexuals i presenten un periant de 6 tèpals sepaloides soldats. Les flors masculines s'agrupen en aments, mentres que les femenines són solitàries i axil·lars. El fruit és una núcula protegida per una cúpula, anomenat gla.

Características :  Quejigo. Rebollo. Árbol de hasta 15 m de altura, de copa ancha y corteza fisurada. Las hojas son ± coriáceas y rígidas, con lóbulos agudos y poco profundos; El haz es de un verde claro y el envés es más claro aún (ya que tiene unos pelos asteriformes cortos). Presenta marcescencia, es decir, las hojas secas no caen y permanecen en el árbol durante el invierno. Las flores son unisexuales y presentan un perianto de 6 tépalos sepaloides soldados. Las flores masculinas se agrupan en amentos, mientras que las femieninas son solitarias y axilares. El fruto esuna núcula protegida por una cúpula, llamado bellota.

Característiques : Aquesta alzina té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació. És l´arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental. Origen: Contorn de la regió mediterrània

Características : Esta encina tiene la hoja alargada, verde oscuro por el haz y muchos nervios en el envés (más de ocho pares). Este carácter la diferencia de la subsp. ballota que tiene las hojas más redondeadas, de color verde grisáceo por el haz y gris con pocos nervios por el envés. De todos modos, la gran variabilidad en la morfología de las hojas siempre hace difícil su identificación: Es el árbol español más representativo. Árbol de gran valor ornamental.

Origen : Contorno de la región mediterránea